Què és la diftèria?

Dra. Pericas López, Núria - 03 Jun. 2015
Què és la diftèria?

La diftèria és una malaltia causada pel bacteri Corynebacterium diphtheriae. L'únic reservori és l'home i es transmet persona a persona per la tos i els esternuts, per la qual cosa l'única font de contagi és una persona infectada. L'últim cas, fins fa uns dies, que es va declarar a Catalunya va ser fa 32 anys, i a Espanya fa 28! Als països en vies de desenvolupament, on les vacunes no s'administren de forma sistemàtica i les condicions sociosanitàries no són òptimes, segueix sent freqüent. A principis del segle XX era la causa d'una desena part de les morts al món.

Ahir ens va sorprendre la notícia que s'havia detectat un cas a Olot, en un nen de 6 anys no vacunat. Olé pel que la va diagnosticar!, perquè per als que tenim menys de 50-60 anys, és una malaltia de les que s'estudia i després no, fins ara?

La diftèria és una malaltia greu, amb una mortalitat de fins a un 10% dels afectats (sobretot en menors de 5 anys), 40-50% dels casos greus en els països pobres. Causa mal de coll, febre, inflamació dels ganglis, baveig, ronquera, tos de gos i debilitat. No obstant això, el més característic és l'aparició d'una pseudomembrana o làmina de material espès, gris que cobreix la part posterior de la gola, i que pot provocar asfíxia. El bacteri Corynebacterium diphtheriae produeix una toxina que, a més dels danys locals de la via respiratòria, pot estendre per la sang i fer molt més mal, afectant al cor (miocarditis, donant problemes per al bombament de la sang), al cervell (podent provocar paràlisi) o als ronyons. Els símptomes apareixen de 2 a 5 dies després de la infecció. Hi ha persones que poden ser portadores de la malaltia sense presentar cap símptoma. També hi ha una forma que afecta la pell, produint enrogiment i ulceració.

Per aquest motiu, en el tractament, a més d'aïllar al pacient, s'han d'usar antibiòtics contra el bacteri en si, i una medicació que bloquegi aquesta toxina, la famosa antitoxina que han hagut de manar des de Rússia perquè a Espanya ni als països propers es disposava d'ella (a Alemanya i França la tenien, però caducada). Molt important és també l'anomenat tractament de suport, és a dir, que manté amb vida al pacient mentre fa efecte el tractament específic (antibiòtic i antitoxina): monitorització de constants, oxigen, líquids endovenosos, repòs i ventilació mecànica.

Una persona infectada pot transmetre la malaltia fins a dues setmanes (4 en alguns casos) després d'haver-se contagiat. Si reben un tractament antibiòtic adequat el període de transmissibilitat es redueix a un o dos dies.

La mesura millor mesura de prevenció és la vacunació, que s'ha demostrat altament segura i eficaç. La vacuna de la diftèria està combinada amb la del tètanus i la tos ferina entre d'altres. Porta una toxina inactivada (que no causa danys a l'organisme) que crea una memòria immunològica per produir anticossos contra la toxina diftèric que evitarà el desenvolupament de la malaltia si la persona entra en contacte amb el bacteri.

Un nen correctament vacunat a Espanya rebrà un total de 6 dosis fins als 14 anys (l'esquema habitual és 2, 4, 6 i 18 mesos, 6 i 14 anys).

El cas d'aquest nen torna a obrir el debat sobre les vacunes, que últimament està tan de moda i que ens pot donar per un altre post.

Personalment estic totalment d'acord amb el Sr. Rubén Moreno, secretari general de Sanitat, quan afirma que "el dret de la vacunació és dels nens, no dels pares". Els moviments antivacunes es basen en arguments poc científics i són un perill. A més, em sembla molt egoista no voler vacunar al teu fill per evitar la punxada i els "suposats efectes adversos", però aprofitar-se de la immunitat col·lectiva que confereixen les vacunes i un calendari sistemàtic (que els nens de l'entorn estiguin vacunats, fa que les bacteris / virus no puguin transmetre d'uns als altres, protegint també al no vacunat). Serà molt "natural" però molt poc "social".