Lesions freqüents en el pàdel

Dr. - 17 Feb. 2015
Lesions freqüents en el pàdel

El Pàdel és un esport que no requereix una gran preparació física. És divertit i fàcil de practicar. Però sense una preparació mínima, pot exposar al nostre cos a possibles lesions.

És bàsic realitzar exercicis d'escalfament abans de jugar, així com estiraments en acabar. També és important el material esportiu (roba, calçat i pala) adequada per a cada persona.

La inexperiència del principiant del pàdel pot portar a un sobreesforç físic, per la pràctica de l'esport durant massa estona o no guardar el temps suficient de recuperació. Tot això pot provocar lesions.

Les lesions més freqüents solen ser tendinoses i musculars, i les lesions articulars. La causa principal de lesió en braç i colze, és la repetició constant de moviments al colpejar la pilota.

Les lesions més freqüents solen ser la tendinitis d'espatlla del manegot dels rotadors i la tendinitis de colze (Epicondilitis o colze de tenista). Degut al sobreús d'aquestes articulacions. Per evitar aquest problema seran importants els exercicis d'estirament muscular, abans i després de jugar. És important un tractament rehabilitador precoç, ja que la epicondilitis pot esdevenir una malaltia crònica. La tendinitis també pot desenvolupar-se en el genoll, canell o el peu (Tendinitis Aquil). Una de les lesions d'espatlla més greus és la luxació d'espatlla. Menys freqüent. Consisteix en la sortida del cap de l'húmer de la seva cavitat articular a l'espatlla. Sol produir-se durant una smash.

El pàdel requereix canvis ràpids de direcció i de vegades es produeixen girs bruscos de genoll. Això pot donar lloc a esquinços de genoll, que afecten els lligaments (laterals i creuats) que donen estabilitat al genoll. La condromalàcia rotuliana suposa un desgast del cartílag intern de la retola, del genoll. La lesió es produeix per la fricció contínua entre la ròtula i el fèmur. En la rehabilitació d'aquestes lesions són importants els exercicis de tonificació muscular de la cuixa (quàdriceps i isquiotibials).

Els continus salts i les carreres, poden perjudicar el peu de l'esportista, i provocar la fascitis plantar del peu. Inflamació del teixit que cobreix la planta del peu i arriba al taló. Relacionat amb això es pot produir l'espolón calcani del peu. Per prevenir-ho, són importants els exercicis d'estiraments i els estudis podològics.

Les lesions musculars més freqüents són les distensions i trencaments musculars, en els bessons de la cama. És comú que passi al principi del joc, per un escalfament insuficient. Important beure durant el partit, per mantenir una bona hidratació del múscul.

El mal d'esquena és també molt comú en aquest esport. Els moviments són repetitius i explosius, el que provoca sobrecàrregues, i desequilibris musculars entre paret abdominal i lumbar. Els Smash o rematades alts obliguen el jugador a adoptar una postura que pot provocar lumbàlgies.

Finalment, insistir que per evitar aquestes lesions és bàsic realitzar exercicis d'escalfament abans de jugar, així com estiraments musculars en acabar.

Així mateix, sempre realitzar revisions mèdiques periòdiques, que incloguin controls cardiològics i analítiques de sang, sota la supervisió d'un metge especialista en medicina de l'esport.