Les lesions més habituals en el Bàsquet

Dr. - 15 Sep. 2014
Les lesions més habituals en el Bàsquet

En el bàsquet es produeixen una gran quantitat de lesions, tant agudes (esquinços, caigudes, etc.), com cròniques (lesions per sobrecàrrega).
El tipus de joc, amb salts i carreres, i la tipologia del jugador (gran alçada i envergadura), són factors determinants perquè es produeixin aquestes lesions.

La patologia més freqüent, en el bàsquet, és el Esquinç de Turmell (lig. Lateral extern).

Altres patologies freqüents en aquest esport, són:

PEU: Metatarsàlgies, mal metatarsians del peu.
Els individus alts, solen tenir peus buits (planta del peu corba). Això suposa una gran pressió sobre el cap dels metatarsians, que provoca aquesta metatarsàlgia. Els salts i les carreres empitjoren la situació.
Per la mateixa raó, pateixen de Fascitis plantar i Tendinitis Aquiles del peu.

TURMELL: La patologia més freqüent, és el Esquinç de Turmell (lig. Lateral extern). El mecanisme de producció, més freqüent, sol ser una inversió del turmell després de trepitjar a un altre jugador, després d'un salt.

GENOLL: Una altra lesió molt freqüent, és la ¨Genoll del saltador¨. Es tracta d'una tendinitis rotuliana crònica, a causa dels salts repetitius, que es produeixen durant el joc.
Aquestes exigències, al genoll, produeixen també condropatia femoro-patelar, a la ròtula del jugador. Igual que Esquinç lligament intern i lesió meniscal, després d'una torsió de genoll.

COLUMNA: Els Esquinços lumbars i les Hèrnies discals, són freqüents després de caigudes i sobrecàrregues vertebrals.

BRAÇOS: A causa de cops amb la pilota, són freqüents les Capsulitis dels dits de la mà i les Luxacions del polze i dit mig.
També les caigudes poden produir Fractura escafoide (canell) i Luxacions d'espatlla.

CAP: Després d'un cop amb el colze d'un jugador, pot produir Ferides i Contusions en celles i llavis.
Les Fractures de peces dentals, solen evitar-se amb protectors bucals.

Encara que els esquinços de turmell, siguin la patologia més freqüent, la lesió més invalidant sol ser la Genoll del saltador.

Tendinitis rotuliana o ¨Genoll del saltador¨.

Es tracta d'una inflamació de la inserció tendinosa del pol inferior de la ròtula.
També anomenada Entesitis rotuliana.

En la fase inicial es produeix una inflamació del tendó, que en cronificar pot portar a una degeneració del col·lagen (proteïna estructural del tendó), i amb això una desestructuració de les fibres tendinoses (fibrosi).

El Mecanisme de producció, sol ser la contínua tracció- Extensió del tendó rotulià, durant els salts en el joc. Especialment, sol afectar al jugador pivot de l'equip, perquè sol fer salts repetitius verticals en el moment de rebotar o recepcionar la pilota.

Els Símptomes solen ser dolor i tumefacció en el pol inferior de ròtula.

El Tractament inicial de la inflamació, es resumeix amb les sigles en anglès: RICE. R (Repòs-Rest) I (Gel-ice) C (Compressió-embenat) I (Elevació extr.).

Sol ser necessari un tractament mèdic antiinflamatori, i de Fisioteràpia, amb infiltracions eco-guiades. Utilitza cingla rotuliana protectora al genoll, durant el joc.
En casos és necessària la cirurgia.