Lactància materna perllongada

Dra. Pericas López, Núria - 25 Aug. 2017
Lactància materna perllongada

Abans de començar, dir que aquest article no pretén ser un atac a les mares que opten, o han d'optar, per la lactància artificial sigui quina sigui la raó (convicció, comoditat, malaltia, mala experiència anterior ...). No s’és millor mare per donar pit o biberó, i és una opció personal. Simplement, la nostra obligació com a pediatres és informar dels beneficis de la lactància materna i, en aquest cas, de la lactància materna perllongada.

Poder donar el pit al teu fill, quan tot va bé, és d'allò més bonic que existeix. Remarco això de que "quan tot va bé", perquè de vegades per no disposar d'un correcte assessorament, suport o bona formació, la lactància pot suposar tal estrès que converteix una experiència meravellosa en els pitjors mesos o setmanes que es recorden, i pot acabar amb l'abandonament prematur de la lactància. Per aquest motiu és molt important estar ben informada i assessorada tant abans, com després del part (classes prepart, grups de lactància, llevadores, infermeres o pediatres experts en lactància materna...). És una experiència única, crea un vincle físic i emocional especial entre mare i fill. Aquest petit ésser, que et necessita per a tot, es calma en els teus braços, es relaxa mamant, si es fa mal, l'únic que ho cura tot és el pit de la seva mami ...

LLET MATERNA
La llet materna és el millor aliment per a un nadó humà. Porta tots els nutrients necessaris per al correcte desenvolupament del nadó. A més aporta immunoglobulines (anticossos) que el defensen d'infeccions (respiratòries, digestives ...) i més, de les infeccions causades pels gèrmens que envolten el nadó, ja que són els mateixos que envolten a la seva mare en aquell moment, així doncs, podem dir que és "personalitzada". S'ha vist que redueix el risc de mort sobtada del lactant, protegeix de les al·lèrgies i de les malalties cròniques a llarg termini com l'obesitat i la diabetis. No s'han detectat dèficits nutricionals en els nens que prenen pit més enllà dels 12 mesos d'edat, i en canvi, sobretot en períodes de malaltia, pot cobrir més de 1/3 part de les necessitats calòriques de l'infant.

Tots aquests beneficis es perllonguen mentre dura la lactància, i fins i tot anys després de deixar-la. S'ha vist una menor incidència en nens alimentats amb llet materna d'alguns tipus de càncer, malalties metabòliques i autoimmunes, i un major desenvolupament intel·lectual i millor salut emocional.

Per a la mare, a més dels beneficis psicològics i emocionals que ofereix l'experiència, ajuda a la recuperació de l'úter i redueix el sagnat postpart; físicament accelera la pèrdua de pes i recuperació de la silueta (encara que no ens enganyem, per a ser la d'abans, o constància al gimnàs o...); redueix el risc d'anèmia i osteoporosi; a major temps de lactància, menor risc de càncer de mama i d'ovari, hipertensió i infart de miocardi. És molt més còmode per no haver de pensar en què emportar-se, quant de temps estarem fora de casa, està disponible en tot moment, sempre llesta i no es passa; més higiènica sense necessitat de rentar, bullir, esterilitzar... Finalment, i també important, econòmicament no té competència.

RECOMANACIONS
L'OMS i les principals associacions científiques recomanen la lactància materna com a aliment exclusiu fins als 6 mesos d'edat. A partir d'aquesta edat s'ha de complementar amb altres aliments, aconseguint una dieta variada rica en ferro. Ull que he dit "complementar", ja que la llet continua sent el principal aliment durant el primer any de vida. Es recomana a més, mantenir la lactància materna com a mínim fins als 12-24 mesos.

Fins quan? Doncs, tot i el rebuig que pugui produir-se per part de la societat, dins de la pròpia família o fins i tot per part d'alguns professionals, la resposta és "fins que el nen i la mare vulguin", no hi ha cap límit superior establert. I reconec que, abans de ser mare i informar-me sobre això, jo també creia que donar el pit a un nen de 2 anys potser era excessiu. Ara tinc una nena de 18 mesos a la que segueixo donant el pit i estem les dues encantades. -Aprofito per reclamar formació en puericultura i cures del nen sa en l'especialitat de pediatria. Són temes en què els pediatres ens hem de posar les piles quan acabem la residència i ser autodidactes-. Aquest rebuig social és la principal barrera que ens trobem les mares per perllongar la lactància materna. La meva mare ja s'ha acostumat, però fins fa res, cada vegada que em veia donar-li el pit a la meva filla, em posava cares rares. Jo l'he anat ignorant fins que ho a assumit com a un fet normal.

Afortunadament les coses estan canviant, i cada vegada són més les mares que donen el pit als nens "grandets", i sense amagar-se. Ja no hi ha tant rebuig (al meu semblar absurd) a donar el pit en públic ni a donar-lo a nens més enllà de l'any de vida. Ara ningú es sorprèn de veure a una dona donar el pit al seu nadó a l'autobús, al parc, o en un sofà d'Ikea. Abans les baixes maternals duraven fins i tot menys que ara, i les nostres mares deixaven de donar el pit abans, en general 2-3 mesos, poc més. No portaven el tirallet a la feina, a un viatge o a un casament. També donar biberó havia estat "de moda", sent el que el donava aquell "que s’ho podia permetre". I el fet de treure la teta en públic intueixo que no era molt acceptat socialment. En altres cultures és una cosa normal alletar als fills durant diversos anys, però en la nostra, "tan avançada i moderna", encara no hem superat aquests prejudicis antiquats.

Que no sigui un motiu per deixar la lactància materna cap "i encara li dones el pit?". Doncs sí, perquè al meu fill i a mi ens agrada.
Per a més i millor informació, us aconsello llegir aquest document del Comitè de Lactància Materna de la Societat Espanyola de Pediatria:
http://www.aeped.es/comite-lactancia-materna/documentos/lactancia-materna-en-ninos-mayores-o-prolongada