Applicats

Dra. Ferrerós, Maria Lluïsa - 14 May. 2014
Applicats

Mª Lluïsa Ferrerós parla de les tablets amb pares i alumnes de 6è EPRI.

PARES: Les tablets, així com els ordinadors i els mòbils, posen al nostre abast un univers d'informació i de diversió, i més d'una polèmica.
Dra. Ferrerós: És natural, perquè les novetats sempre causen cert recel. Quan van començar a entrar televisors a les llars va passar el mateix, simplement perquè es temia que ens convertíssim en addictes a la tele. I anys enrere, fins i tot es donava estirades d'orelles als nens perquè en comptes d'estudiar es passaven la vida enganxats als còmics. Encara he de dir que hi ha moltíssims pares addictes a la tecnologia, sobretot els més joves.

PARES: Com a psicòloga quins aspectes positius destacaries de l'ús de les tablets?
Dra. Ferrerós: Molts, la veritat, ja que ajuden a treballar la lògica, estimulen la imaginació, afavoreixen el desenvolupament multisensorial, són intuïtius. En definitiva, és l'eina que millor ajuda a desenvolupar capacitats essencials des del punt de vista pedagògic.

PARES: A quines capacitats vols dir?
Dra. Ferrerós: A la capacitat d'innovar, de ser original i creatiu, de connectar. Antigament, l'objectiu de l'ensenyament era dotar el nen de coneixements. Un nen intel·ligent era un nen que sabia molt. Actualment, el concepte educació ha canviat. Gràcies a les noves tecnologies, el nen no necessita perdre el temps memoritzant o buscant informació perquè disposa d'aquesta informació en una mena de memòria externa: internet. Per tant el nen pot dedicar-se a utilitzar aquesta informació, aquests recursos, per innovar, per donar-li una altra sortida, per aportar originalitat, per buscar solucions, per establir connexions...

PARES: Vist així, sembla que tot siguin avantatges. On és el problema?
Dra. Ferrerós: El problema està en el temps que se'ls dedica i en el tipus de continguts. Res ha de monopolitzar les hores de diversió dels nostres fills, ni les tablets, ni cap altre joc. L'ideal és compaginar el joc tradicional amb els jocs tecnològics i amb altres aficions, com l'esport.

NENS: I per què els pares ens posen límits de temps? Amb els altres jocs no ho fan.
Dra. Ferrerós: Doncs perquè hi ha jocs que han estat dissenyats perquè us enganxin, i si no us limitessin l'ús, vosaltres seguiríeu jugant i jugant hores i hores. Els jocs més addictius són els que tenen nivells, perquè no tenen fi. Els nois, sobretot, sou molt competitius, i quan supereu un nivell, aneu a pel següent, i després un altre i un altre.

NENS: Però hi ha nenes que també es passen el dia jugant.
Dra. Ferrerós: Sí, hi ha de tot. Però el més habitual és que els nens s'enganxin més als jocs, sobretot als jocs en línia. Les nenes són més de xatejar, de WhatsApp, de line...

NENS: Llavors, com convencem als pares que és bo jugar amb les tablets?
Dra. Ferrerós: De dues maneres: explicant el que aprens i demostrant que saps controlar, que tu controles la tablet i no la tablet a tu. Ells saben que la tablet en si no és una eina ni bona ni dolenta, sinó que depèn de l'ús que li donis.

PARES: I pel que fa a l'altre problema, el contingut?
Dra. Ferrerós: El tipus de jocs varia molt segons l'edat. Els més petits són els que ho tenen més fàcil perquè juguen aprenent i aprenen jugant. La xarxa ofereix un munt de jocs educatius altament recomanables: memory, puzles, jocs amb colors i lletres. Des que els nens són petits, parlo de nens de fins i tot un any, les tablets són una eina estupenda perquè per jugar sol necessiten clicar amb l'índex. Tenint en compte que les connexions neurològiques s'estableixen durant els sis primers anys de vida, hem d'aprofitar aquests jocs per estimular el cervell del nen.

PARES: I més endavant?
Dra. Ferrerós: A partir dels 8 o 9 anys, es redueix considerablement l'oferta de continguts educatius. A més, amb l'objectiu de captar públic infantil, cada vegada més aviat es creen jocs per als quals el cervell del nen no està preparat.

PARES: Com per exemple?
Dra. Ferrerós: Per exemple jocs violents. Fins als 13 anys el cervell del nen no està preparat per realitzar operacions lògiques abstractes, de manera que quan accedeix a jocs violents no és capaç d'abstreure i tenir una visió global sinó que es queda amb imatges aïllades. De la mateixa manera que no deixem els nens veure segons quines pel·lícules, no hem deixar que juguin a segons quins jocs, com a mínim, fins a l'edat recomanada .

NENS: Jo no he jugat a Call of Duty, però he vist jugar i és molt fort. No m'agrada gens.
Dra. Ferrerós: A què no? És que, al marge d'altres criteris, des del punt de vista psicològic no esteu preparats per veure segons què. Per això fonamental que els nens petits no tinguin accés a internet. En cas contrari, seria com posar a un nen que no sap conduir al volant d'un Ferrari.

PARES: A quina edat se'ls pot posar connexió a internet?
Dra. Ferrerós: Als 10-11 anys, encara que a partir d'aquest moment el control parental ha de ser molt més estricte. A més, és fonamental que prèviament els pares se senten a parlar amb els seus fills sobre els riscos que implica internet. En aquest sentit, és bàsic revisar i fer cas de les recomanacions d'edat dels jocs. Si s'indica que un joc no està recomanat per a menors de 13 anys, és perquè ens ho diu un equip de professionals capacitat per valorar-lo. Hem de tenir en compte que, a partir dels 16 o 18 anys, la cosa es complica. Em refereixo a l'oferta de continguts.

NENS: Pots recomanar alguns jocs?
Dra. Ferrerós: Jo recomano els jocs de lògica, d'estratègia, de construccions, d'esports si voleu competir, de paraules. L'ideal és que us divertiu aprenent.

PARES: Un consell per als pares?
Dra. Ferrerós: Que feu cas de les recomanacions d'edat i que proveu el joc abans que comencin a jugar els nens.